Control Horari de Treballadors

El control horari és una tasca que fa anys que es realitza a moltes empreses, però que no ha estat obligatòria a Espanya fins a mitjans del 2019. Aquest canvi en la legislació ha provocat, com és natural, confusió entre molts empresaris de petites i mitjanes empreses que, fins ara, no han tingut la necessitat de registrar la jornada laboral dels seus treballadors. En aquesta guia hem volgut recopilar les qüestions legals i tècniques que giren al voltant de la implantació d’una solució completa de control horari perquè puguis, tant com sigui possible, disposar d’una idea general de què necessita. Hi comentem alguns dubtes suscitats per la nova llei i expliquem els diferents elements que conformen una solució de control horari, com les màquines de fitxar i el programari necessari per generar informes que contenen les entrades i sortides , les hores treballades ordinàries i extres , l’absentisme i altres dades que poden resultar d’interès per fer una gestió del temps més òptima.

Esperem que aquesta petita guia et sigui d’ajuda!


Índex

Què és i per a què serveix el control horari?

El control horari és una tasca que fan les empreses per verificar que els empleats compleixin els seus horaris de treball respectius. Aquest control pot tenir diverses motivacions, i les més corrents són les que comentem a continuació.

Compliment de la legalitat

Depenent de la legislació de cada país, el registre de la jornada laboral pot ser obligatori. Així va passar, per exemple, a Espanya, l’any 2019, quan el Govern va decretar que totes les empreses haurien de registrar les entrades i sortides dels seus treballadors, i presentar aquest registre quan l’Autoritat Laboral ho sol·licités en el context, per exemple, d’una inspecció de treball. Els agents que poden intervenir a l’hora de promoure el registre de la jornada laboral són diversos, cadascun mogut per les seves pròpies motivacions:

  • Empresaris: amb interessos de productivitat lligats al temps treballat, voldran comprovar que no es produeixin taxes elevades d’absentisme i que no se superin un cert nombre d’hores extres que hauran de remunerar.
  • Treballadors (sindicats): la seva motivació principal serà la de disposar d’una prova que demostri si treballen més temps del que els correspon segons el contracte de treball.
  • Governs: motivats principalment per garantir que es compleixi degudament la legislació laboral.

La legalitat a Espanya (salta aquest apartat)

Amb efectes de 12 de maig de 2019 el Reial decret llei 82019 , de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, va modificar l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors , obligant a les empreses garantir el registre diari de jornada, que haurà dincloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària existent. A continuació us presentem un resum dels punts més destacables d’aquesta llei.

Com s’emporta el registre de la jornada laboral?

La llei no estableix com cal fer el registre, i deixa a l’empresa decidir quin mètode utilitzar. No obstant, l’empresa haurà de consultar aquest mètode amb els representants dels treballadors o respectar el conveni aplicable. Sigui quina sigui la manera com es porti el registre, aquest ha de contenir, per a cada treballador, l’horari concret d’inici i fi de la jornada; i les hores d’entrada i sortida de la jornada.

Quant de temps s’ha de conservar el registre?

La llei estableix que el registre s’haurà de conservar durant un període de quatre anys.

Qui ha de tenir accés al registre?

L’empresa ha de lliurar el registre quan els ho sol·liciti el mateix treballador, els seus representants, la Inspecció de Treball o la Seguretat Social.

Què passa si l’empresa no disposa del registre?

La llei considera com a infracció greu no disposar del registre de jornada laboral, cosa que es pot sancionar amb una multa màxima de 6.250 euros (apartat 5, article 7 LISOS). En cas que s’incompleixi la norma afectant diferents treballadors, només s’imposarà una única sanció.

Què passa si un treballador no fitxa o s’oblida?

L’article 58 de l’Estatut dels Treballadors estableix que “Els treballadors podran ser sancionats per la direcció de les empreses en virtut d’incompliments laborals, d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableixin a les disposicions legals o al conveni col·lectiu que sigui aplicable”. Això vol dir que si un treballador incompleix sistemàticament l’obligació de fitxar les entrades i sortides, estarà incorrent en un incompliment laboral. Si un treballador, de manera ocasional, s’oblidés de fitxar una entrada o una sortida, haurà de notificar a l’empresa perquè deixi constància de la incidència.

Afecta la norma els teletreballadors?

Sí. Fins i tot en el cas que els empleats treballin a distància o tinguin mobilitat geogràfica s’haurà de portar el registre de les jornades laborals.

Control de l’absentisme

Una altra motivació per la qual es pot implantar un sistema de control horari és el control de l’absentisme. Segons el 8è informe sobre absentisme laboral a Espanya durant el 2018, i realitzat per l’Adecco Group Institute, l’absentisme laboral suposa uns costos directes de 5.000 milions d’euros a les empreses, i s’estima que la taxa d’absentisme és d’un 5,3%, o dit altrament, per cada 1000 hores laborables, cada treballador deixa de treballar 53.

El mateix informe destaca que l’absentisme per baixes IT (Incapacitat Temporal) no justificades van representar el 41% del total, fet que suposa aproximadament un 2,2% de les hores laborables. A títol d’exemple, en una empresa de 20 empleats que treballen anualment 1750 hores, s’estarien perdent per causes injustificades al voltant de 760 hores, sense comptar els costos indirectes que aquest absentisme pugui produir a causa de la pèrdua en eficiència, operativitat i rendibilitat. Seguint amb aquest exemple, si a aquesta empresa l’hora es paga a raó de 20 euros/hora, les pèrdues anuals associades a les baixes no justificades equivaldrien a uns 15.200 euros.

L’informe conclou que les empreses han de marcar-se una correcta política de gestió de l’absentisme per disminuir les absències a la feina i mantenir la taxa al mínim possible. Un sistema de control horari permet dur a terme la detecció i anàlisi de l’absentisme a l’empresa, facilitant així la presa de decisions que permetin minimitzar-ne els costos associats.

Control de les hores extra

Un sistema de control horari també pot ser útil per portar el control de les hores extra realitzades a l’empresa pels treballadors. Tot i que la legislació de cada país pot establir un límit en el nombre d’hores extres realitzades anualment per un empleat (a Espanya, l’Estatut dels Treballadors estableix un límit general de 80 hores a l’any), els empresaris poden voler limitar-les a un nombre inferior per fitar els costos. Una aplicació pràctica del control horari és elaborar, quan convingui, un informe de les hores extres fetes fins ara. Si l’empresari detecta que s’està arribant a un determinat valor, es poden prendre les mesures pertinents perquè aquest valor no se superi, com per exemple, compensar els treballadors amb dies lliures o reestructurar la plantilla i/o les jornades per reduir la realització d’hores extra.

Estalvi de temps en la gestió de RRHH

Una solució de control horari pot anar més enllà del que requereix la legislació vigent o de controlar l’absentisme i les hores extres. Entre altres motivacions hi ha estalviar temps al personal de RRHH. En funció de les característiques de la solució de control horari que vulguem implantar, podem trobar eines com:

  • Registre de la jornada automàtic: les entrades i sortides dels treballadors es registren a través de dispositius electrònics i queden emmagatzemats en una base de dades, evitant així haver de mantenir i emmagatzemar fulls de paper o documents d’Excel emplenats manualment, probablement amb errors i fàcilment manipulables.
  • Planificador d’horaris: quadrant que permet una fàcil i ràpida assignació d’horaris i dies lliures per a un o més treballadors.
  • Portal de l’empleat per sol·licitar vacances i dies lliures: facilita la comunicació entre els treballadors i el personal de RRHH a l’hora de processar aquest tipus de peticions.
  • Connexió a Nòmina: permet enviar els càlculs d’hores ordinàries, hores extres i baixes al programa de nòmina.

Registre de la jornada laboral

Tot procés de control horari comença per registrar la jornada laboral dels treballadors. Si bé el registre es pot fer de manera manual (en fulls de paper o emplenant documents d’Excel), una solució moderna de control horari registra les entrades i sortides dels empleats utilitzant dispositius electrònics com els que veurem en aquest capítol.

Els marcatges

Quan un treballador fitxa una entrada o sortida, genera un marcatge. El marcatge ha de contenir almenys la informació de qui ha fitxat i quan. Opcionalment es poden emmagatzemar dades addicionals com on es va fitxar (des d’un dispositiu concret o en un lloc geogràfic), i també pot portar un motiu pel qual es va realitzar el marcatge (per exemple, una sortida per anar a visitar un client, per anar al metge o per una indisposició). Els marcatges s’envien automàticament al programari de control horari que s’encarregarà de processar-los per calcular les hores ordinàries, les extres i absentisme realitzats pels treballadors, tal com veurem més endavant.

Sistemes de fitxatge

Hi ha diversos mètodes per a que els empleats puguin fitxar les entrades i sortides de l’empresa. Vegem-ne uns quants.

Màquines de fitxar

També conegudes com a “rellotges de fitxar” o “terminals de control horari”, les màquines de fitxar són dispositius electrònics que s’instal·len als centres de treball de les empreses i que permeten als treballadors fitxar. En general, disposen d’una interfície que permet interactuar amb l’usuari (pantalla, altaveu, etc…) i un o més lectors de marcatge. Un lector de marcatge és l’element d’una màquina de fitxar que permet a un treballador indicar una entrada o una sortida.

Les màquines de fitxar tenen diversos avantatges respecte a les app de fitxatge per mòbil (comentades més avall):

  • Minimitzen la possibilitat que els treballadors que van presencialment a l’oficina s’oblidin de fitxar, ja que és un dispositiu que es col·loca en un lloc de pas i convida el fitxatge. Fitxar des d’un mòbil o des del lloc de treball és una cosa que el treballador ha de recordar de fer abans i després de la jornada.

  • Eviten que un treballador fitxi per un altre, gràcies al fet que poden identificar els treballadors mitjançant trets biomètrics com l’empremta dactilar o la cara.

  • Eviten el frau a l’hora de fitxar: hi ha apps mòbils que poden ser burlades alterant alguns paràmetres del mòbil com ara la data i l’hora, i fins i tot és possible falsificar la geolocalització mitjançant unes apps especials.

  • Emmagatzemen marcatges de manera autònoma i sense haver de dependre d’una connexió de xarxa. Amb les apps mòbils de vegades, per manca de cobertura o per errors als servidors poden perdre marcatges.

  • Garanteixen la privadesa dels treballadors: els rellotges de fitxar són eines que s’usen a la feina i per a la feina. No cal que els treballadors instal·lin als seus mòbils personals cap app relativa a l’empresa.

Hi ha diversos tipus de lectors i, en funció del model de la màquina de fitxar, aquesta pot disposar de lectors de diversos tipus alhora. Els tipus de lectors més comuns al mercat els comentem a continuació.

Lectors de targetes

Els treballadors fitxen apropant una targeta personal i intransferible que li subministra l’empresa.

  • Avantatges:
    • Fiables
    • Higiènics, ja que el treballador no ha de tocar la màquina per fitxar.
  • Inconvenients:
    • Les targetes tenen un cost i aquestes es poden perdre i haver de ser reemplaçades.
    • Un empleat pot fitxar per un altre si li deixa la targeta.
    • Els empleats poden oblidar-se de portar la targeta, llevat que aquesta es deixi al centre de treball.
Lectors d’empremta dactilar

Els treballadors fitxen col·locant un dit sobre el lector, el qual identifica l’usuari a través de l’empremta dactilar.

  • Avantatges:
    • Segurs: un empleat no pot fitxar per un altre, ja que la probabilitat que tinguin una empremta semblant és molt baixa.
  • Inconvenients:
    • Requereix contacte físic amb el lector, i és poc recomanable en entorns o situacions que requereixin cert nivell d’higiene.
    • Tot i que no és habitual, no tothom té unes empremtes dactilars ben definides que permetin utilitzar aquest mètode.
Lectors de reconeixement facial

Els treballadors fitxen mirant una càmera, la qual identifica l’usuari pels seus trets facials.

  • Avantatges:
    • Segurs: un empleat no pot fitxar per un altre, ja que la probabilitat que tinguin uns trets facials similars és molt baixa.
    • Higiènics, ja que el treballador no ha de tocar la màquina per fitxar.
  • Inconvenients:
    • Intolerants a gestos facials i canvis notables com ferides importants, pegats en algun ull, etc.
    • Intolerants a accessoris que puguin amagar la cara (ulleres de Sol, màscares, etc.).

Apps per a mòbil i portals de l’empleat (marcatge remot)

Un altre mètode utilitzat perquè els treballadors puguin fitxar des d’una tauleta o telèfon mòbil mitjançant apps i portals de l’empleat (pàgines web). Aquest mètode de fitxatge és ideal per al personal itinerant, és a dir, que es desplaça per diferents zones geogràfiques durant la jornada laboral, com ara comercials, instal·ladors, treballadors de la neteja, etc…

A través d’una app nativa per al dispositiu mòbil o accedint a una pàgina web particular per a cada empleat, el treballador podrà fitxar des del lloc que estigui sempre que disposi de cobertura de dades. No és recomanable l’ús d’apps que funcionin offline (sense connexió a Internet), ja que prendran com a hora del marcatge la del dispositiu mòbil, cosa senzilla de manipular a través del menú de configuració de l’hora.

Finalment, cal destacar que els marcatges realitzats remotament poden portar opcionalment informació sobre la geolocalització del lloc on s’està fitxant. La precisió d’aquesta informació dependrà dels serveis que el dispositiu mòbil tingui disponibles en aquest moment. Per exemple, si no hi ha cobertura GPS, el mòbil podrà utilitzar la geolocalització de l’antena de comunicacions més propera.

Aspectes legals dels sistemes biomètrics

Des de l’aplicació del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) als països de la UE, el tractament de la informació personal ha esdevingut un tema especialment sensible. En aquest context es planteja la qüestió de com els sistemes de fitxatge biomètrics satisfan els requisits del reglament o de qualsevol altre reglament semblant en legislacions d’altres països.

El primer que cal determinar és què és una dada biomètrica. La mateixa regulació defineix com a dades biomètriques aquelles dades personals obtingudes a partir d’un tractament tècnic específic, relatives a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona física que permetin o confirmin la identificació única d’aquesta persona, com ara imatges facials o dades dactiloscòpiques. És important el matís d’“identificació única” ja que s’infereix que no es pot considerar dada biomètrica aquella que pugui identificar més d’una persona.

A partir de la definició anterior de “dada biomètrica”, tot sistema que capturés una imatge exacta d’una empremta o d’una cara s’hauria de sotmetre a les restriccions de la protecció de dades. No obstant això, aquesta definició no inclou les dades biomètriques estadístiques, és a dir, aquelles que no són reproduccions exactes de les dades biomètriques reals sinó resums de les dades biomètriques. Per exemple, la fotografia del rostre d’una persona és una dada personal, ja que es pot utilitzar per identificar-la de manera inequívoca, però una descripció breu del seu aspecte no ho és. A més, a partir d’una descripció breu és impossible reconstruir la imatge real de la persona esmentada.

Si els sistemes de fitxatge biomètrics capturessin i emmagatzemessin imatges completes de les empremtes o de les cares dels empleats, haurien de tenir especial cura a evitar l’accés no permès a aquestes. Però, en general, aquests dispositius detecten i emmagatzemen només patrons de característiques (anomenades minúcies) que permeten una identificació aproximada dels empleats. La figura següent en mostra un exemple amb dues empremtes dactilars de persones diferents. Quan es registra una persona en un rellotge de fitxar, el que es realitza és la detecció de certes característiques del dibuix de l’empremta, com ara bifurcacions, terminacions, bucles, etc…


Patrons de dues empremtes diferents

A la base de dades del sistema no es desa la imatge original de l’empremta sinó un patró que conté la posició i el tipus d’algunes minúcies. A la imatge de l’exemple es mostren els patrons amb algunes de les minúcies detectades a cada empremta. S’observa, en primer lloc, que és impossible reconstruir el dibuix original de les empremtes a partir de les minúcies; i en segon lloc, que dues persones podrien arribar a tenir el mateix patró, tot i que la probabilitat és baixa. En el cas del reconeixement facial, el procediment és similar, només que les minúcies són d’un altre tipus (posició i dimensions de diversos elements d’un rostre).

El fet de treballar amb patrons que contenen un nombre limitat de minúcies en lloc de les imatges originals de les empremtes fa que els sistemes de fitxar biomètrics no entrin en conflicte amb la GDPR, ja que la informació extreta permet identificar persones amb cert marge de error, no de manera inequívoca. No obstant això, aquest marge d’error és prou petit perquè la identificació d’empleats es faci correctament en un entorn com un centre de treball, on el nombre de persones és reduït. En definitiva, les dades recollides de les empremtes no es poden utilitzar, per la seva naturalesa, com a dada personal. A més, aquestes dades estaran codificades en un format privat del fabricant (no en un format estàndard d’imatge com a JPG), cosa que fa estèril la seva utilització fora de l’àmbit del control horari.


Software de control horari

Al capítol anterior hem vist els diferents mètodes que poden utilitzar els treballadors per registrar les entrades i sortides de la jornada, com ara màquines de fitxar, apps i portals de l’empleat. En aquest capítol parlarem del segon element imprescindible que requereix una solució completa de control horari: el programari de gestió. Com veurem, els programes de control horari poden ser bàsics (idonis per, simplement, complir els mínims requerits per la llei) o més avançats (amb característiques que permeten gestionar de manera més eficient la gestió horària dels treballadors).

Característiques bàsiques

Un programari de control horari és una aplicació que fonamentalment recull els marcatges dels treballadors, els processa i, a partir de la planificació d’horaris que s’ha definit, calcula diversos temps com les hores treballades ordinàries, les extra i l’absentisme (retards i absències). Una aplicació bàsica de control horari hauria de, almenys, poder fer aquestes tasques.

Una altra característica bàsica és poder generar informes amb la informació obtinguda a partir dels marcatges. Per exemple, un empleat, un representant del mateix o l’Autoritat Laboral podrien sol·licitar-nos una llista de marcatges realitzats en un període, per la qual cosa l’aplicació hauria de poder proporcionar un informe amb aquestes dades.

Característiques avançades

Les aplicacions de control horari més avançades inclouen una sèrie de característiques opcionals que van més enllà de registrar la jornada laboral dels treballadors. A l’hora d’implantar un sistema de control horari a l’empresa cal avaluar si aquestes característiques ens aporten o no un valor per a la gestió dels RRHH.

Calendaris

Els calendaris són eines que permeten planificar els horaris d’un conjunt d’empleats. La complexitat i potència dels calendaris depèn de cada programari de control horari que trobem al mercat. Hi ha programes que simplement permeten assignar de manera puntual (dia a dia) un horari a cada empleat, però també hi ha programes que permeten una programació més intel·ligent i automatitzada que, per exemple, utilitzen plantilles que s’assignen a un o més treballadors alhora.

D’altra banda, els calendaris també permeten indicar els dies festius i de vacances del personal, de manera que, per exemple, l’aplicació pugui classificar les hores treballades en funció de si s’han fet en dia laborable o lliure (la remuneració del qual pot ser diferent). A més, disposar d’aquesta característica també permet controlar quants dies de vacances s’han assignat a cada treballador i comprovar si la planificació horària anual coincideix amb allò establert pel conveni que correspongui.

Gestió d’incidències (baixes)

Les incidències són motius pels quals un empleat s’absenta de la feina. Un cas particular d’incidència són les baixes, que poden ser de diversos tipus, com ara una malaltia, un permís per maternitat, etc.

La gestió d’incidències permet portar un control precís de l’absentisme a l’empresa, classificant-lo en diversos tipus per analitzar-los posteriorment mitjançant informes generats per l’aplicació. Una incidència pot ser sol·licitada per l’empleat amb anterioritat que succeeixi (indicant-ho en un marcatge o enviant una sol·licitud a través del portal de l’empleat) oa posteriori (una vegada el gestor de RRHH en tingui coneixement).

Quadre de planificació d’horaris i torns

Un planificador d’horaris és una eina de gran utilitat per a aquelles empreses que assignen els horaris de cada treballador a mesura que passa el temps i d’acord amb unes necessitats de cobertura. Amb aquesta eina, podem visualitzar els horaris, tipus de dia i baixes del personal per a un determinat període i tot en una mateixa pantalla.

Ejemplo de informe de marcajes (software control horario Imesd Numa)
Exemple de Planificador (programari control horari Imesd Numa)

Control de presència

El control de presència permet determinar qui és present o absent a l’empresa o qui ho va estar durant un període de temps determinat. Una generalització del control de presència és l’anomenat control de localització, que permet determinar en temps real qui és present a diferents llocs del centre de treball, i la utilitat del qual es demostra en empreses que tinguin definits protocols d’evacuació per emergències, ja que el control de localització és capaç de generar un informe dels darrers llocs del centre on es trobava cada treballador, agrupats per punt de trobada.

Gestió de vacances i saldo (bossa d’hores)

El saldo (en un període) és la diferència entre les hores que ha treballat un empleat respecte de les hores teòriques que hauria d’haver treballat. La valoració de l’excés (saldo positiu) o la falta (saldo negatiu) d’hores treballades queda en mans del gestor de RRHH, que definirà les regles que controlaran els límits del saldo i la seva acumulació. El saldo és una eina que permet al gestor de RRHH determinar si cal compensar en un futur un empleat per tenir un saldo positiu (remunerant les hores o donant dies lliures) o sancionar-lo per tenir-lo negatiu.

D’altra banda, la gestió de vacances permet portar un control precís dels dies lliures que prenen els treballadors. Ja sigui mitjançant una petició a través del portal de l’empleat o per assignació directa del gestor de RRHH, el control de les vacances evita que es prenguin més dies dels disponibles i permet que els empleats puguin traspassar part de les vacances no realitzades en un any al següent.

Control de tasques

Si bé el control horari té com a objectiu principal comptabilitzar el temps que els empleats treballen durant la jornada, el control de tasques permet comptabilitzar el temps dedicats a tasques concretes de l’activitat laboral. Per exemple, si volguéssim determinar el temps que els comercials dediquen a les visites a casa dels clients o el temps dedicat a fer un procés en un laboratori, aquesta característica proporcionaria informes que contindrien el detall de la dedicació, per part del personal, a les diferents tasques.

A més, el control de tasques permet assignar a cada tasca un preu/hora per poder valorar, mitjançant la generació d’informes, els costos associats al temps de dedicació corresponent.

Control d’accés

El control daccés aprofita la infraestructura de màquines de fitxar per permetre o bloquejar laccés físic a diferents llocs o recintes del centre de treball.

Algunes màquines de fitxar tenen la capacitat d’expandir els lectors de marcatge més enllà d’aquells que tenen integrats i que són utilitzats per fitxar. Aquests lectors addicionals s’anomenen lectors perifèrics, i no només serveixen per poder ampliar els punts de marcatge per al control horari aprofitant una mateixa terminal, sinó que permeten accionar panys elèctrics i/o barreres per permetre o bloquejar l’accés de persones a diferents recintes.


El que a Imesd oferim

En aquesta petita guia hem vist què és i en què consisteix un sistema de control horari, comentant aspectes legals i altres de més tècnics. En aquest capítol farem un resum del que podem oferir a Imesd perquè puguis implantar a la teva empresa una solució de control horari que s’adapti a les teves necessitats.

Màquines de fitxar de compra i lloguer

A diferència dels nostres competidors, a Imesd sempre hem apostat pel producte de disseny i fabricació propis. Per això no només distribuïm màquines de fitxar importades sinó que també proporcionem equips fets per nosaltres. Això ens proporciona els avantatges següents:

  • Oferim als nostres clients solucions completes de màquines de fitxar i programari de control horari i presència que funcionen sense fissures. Altres empreses de programari normalment només ofereixen producte importat i adapten els seus programes perquè funcionin amb ell.

  • El nostre producte depèn de nosaltres, no d’un tercer, per la qual cosa els nostres temps de resposta davant de fallades o avaries són més curts que els de la competència.

  • Podem adaptar el producte a les necessitats particulars dels nostres clients, implementant característiques requerides per la pròpia empresa o per requeriments legals de cada país.

Disposem de terminals de lectura de targetes, empremta dactilar i de reconeixement facial, i es poden adquirir en modalitat de compra o lloguer. Pots consultar aquí el nostre catàleg de terminals.

Software de control horari de compra i al núvol

A Imesd dissenyem el nostre propi programari de control horari per oferir als nostres clients una resposta ràpida davant la resolució de problemes, i flexibilitat a l’hora d’implementar petites adaptacions del programa a les seves necessitats. El nostre programari de control horari es pot comprar o llogar al núvol , i s’adapta tant a microempreses com a mitjanes empreses, ja que és altament modulable i escalable.

Serveis de suport i manteniment

Un sistema de control horari amb diverses terminals i un programari relativament avançat pot requerir ocasionalment un manteniment, ja sigui per avaries a les màquines de fitxar, o per resolució de dubtes sobre el funcionament del programa per part del personal de RRHH. A Imesd disposem de diversos contractes de manteniment que van més enllà de la garantia dels nostres productes.


Esperem que aquesta guia us hagi servit per tenir més clar què pot aportar un sistema de control horari i quins elements el conformen.

Tens més dubtes? T'assessorem sense compromís.

contacta amb nosaltres

Guia control horari