El Suprem avala que s'hagi de fitxar per la pausa del cafè o per fumar

Una sentència del Tribunal Suprem del passat 22 de febrer del 2023 estableix que les empreses poden obligar els treballadors a fitxar per anar a esmorzar, fumar o prendre un cafè.

La sentència té origen en una demanda que CCOO va fer contra Galp i en què demanava que s’anul·lessin els fitxatges de les pauses, obligatoris des de l’aparició de la llei de registre de la jornada laboral del 2019, ja que aquestes pauses deixaven de computar com a temps de treball.

Segons la sentència, les pauses es toleraven “per una política de confiança empresarial en virtut de la qual cada treballador és responsable de desenvolupar la jornada compromesa”.

Amb l’arribada de la llei de registre de la jornada laboral, els treballadors estan obligats a fitxar l’inici i la fi de la jornada, però amb aquesta sentència s’estableix un precedent perquè les empreses puguin obligar a fitxar a les pauses i optar per si computen o no com a temps treballat.

Les pauses es poden controlar mitjançant un programari de control horari, que a part de registrar la jornada laboral, permet conèixer els temps exactes que han durat les pauses, controlar si les pauses duren un temps mínim, un temps màxim , o si aquest temps compta o no com a temps de treball.

Per posar un exemple de les possibilitats que ens pot oferir aquest tipus de programari, l’app de control horari Numa permet:

• Que els treballadors puguin indicar el motiu de la pausa en fitxar.
• Determinar si la pausa compta o no com a temps treballat.
• Definir períodes de pausa flexible en què els treballadors puguin fitxar la pausa. Aquesta característica és interessant quan volem delimitar la realització de la pausa en un interval concret.
• Definir temps mínims de descans segons el conveni. Per exemple, l’Estatut dels Treballadors obliga a fer una pausa de mínim 15 minuts quan s’hagin realitzat 6 hores de treball continuat.
• Definir temps màxims de pausa perquè, en cas d’estar computant la pausa com a temps treballat, el temps excedit no compti com a tal sinó com a absentisme.