Registre horari digital el 2026: què està aprovat i què falta per entrar en vigor
Durant els últims mesos s’han succeït els anuncis sobre l’arribada d’un nou registre horari digital obligatori a Espanya. Les notícies més recents apunten que la seva aprovació podria estar pròxima, però convé distingir entre el que està previst i el que realment està en vigor.
A data de 16 de setembre de 2026, el nou Reial decret sobre registre de jornada encara no ha estat aprovat ni publicat al BOE.
De fet, el Consell de Ministres celebrat el 15 de setembre no va incloure la seva aprovació.
Això no significa que el projecte s’hagi abandonat. Al contrari: el 9 de setembre, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va afirmar que el nou registre horari s’aprovaria “amb caràcter immediat”, un cop incorporats els canvis jurídics derivats del dictamen del Consell d’Estat. No va concretar, però, cap data.
Què és obligatori actualment?
Mentre el nou Reial decret no sigui aprovat, publicat i entri en vigor, continua aplicant-se la normativa actual.
L’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors obliga les empreses a garantir un registre diari de la jornada que inclogui, com a mínim, l’hora concreta d’inici i finalització de la jornada de cada treballador.
A més:
- els registres s’han de conservar durant quatre anys;
- han de romandre a disposició dels treballadors;
- també han d’estar disponibles per als seus representants legals i per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Aquestes obligacions estan vigents des del 2019.
Per tant, actualment no existeix una obligació general d’utilitzar exclusivament un sistema digital de fitxatge. Un sistema en paper, un full de càlcul o un altre procediment no es converteix automàticament en il·legal simplement perquè s’estigui preparant una nova regulació.
Una altra qüestió diferent és si el sistema utilitzat permet complir correctament les obligacions actuals i acreditar de manera fiable la jornada realitzada.
Què pretén canviar el nou Reial decret?
El Ministeri de Treball va sotmetre a audiència pública el 2025 un projecte específic per desenvolupar la regulació del registre de jornada.
L’esborrany plantejava un canvi considerable respecte del model actual.
Registre obligatori per mitjans digitals
La principal novetat seria que el registre de jornada passaria a realitzar-se mitjançant mitjans digitals.
L’objectiu declarat del projecte és que el registre sigui objectiu, fiable i accessible i que hi hagi més capacitat per comprovar posteriorment quina jornada es va realitzar realment.
Més informació sobre la jornada
L’esborrany no es limitava a registrar una entrada i una sortida.
Entre les dades previstes hi havia:
- inici i finalització de la jornada;
- inici i finalització de determinades pauses;
- identificació d’hores ordinàries, extraordinàries o complementàries;
- indicació de si el treball es realitza presencialment o a distància;
- informació relativa a la compensació de les hores extraordinàries.
Per tant, el canvi no consistiria simplement a substituir un full de paper per una aplicació. El sistema hauria de representar amb més precisió el que ha succeït durant la jornada laboral.
Les modificacions haurien de deixar rastre
Un altre dels punts importants del projecte és la traçabilitat de les modificacions.
Si un registre es modifica posteriorment, el sistema hauria de permetre conèixer que s’ha produït el canvi i qui l’ha realitzat. L’esborrany preveia garanties destinades a impedir modificacions opaques dels registres.
Aquest aspecte pot acabar sent especialment rellevant per a les empreses que actualment corregeixen manualment fitxatges oblidats, errors o incidències.
Més accés per als treballadors i la Inspecció
El projecte també plantejava ampliar considerablement l’accés a la informació.
L’esborrany preveia accés immediat del treballador als seus propis registres i modificacions, així com accés per a la representació legal dels treballadors.
Per a la Inspecció de Treball es plantejava, a més, la possibilitat d’accedir al registre tant presencialment com de manera remota.
Per què encara no s’ha aprovat?
La tramitació no ha estat senzilla.
El març de 2026, el Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable sobre el projecte. Entre les objeccions plantejades hi havia qüestions relacionades amb el rang jurídic utilitzat per introduir determinades obligacions, la protecció de dades, l’impacte econòmic sobre les empreses i la necessitat de tenir més en compte determinades particularitats sectorials.
El dictamen també va qüestionar l’avaluació econòmica realitzada per a la implantació del nou sistema.
Després d’aquest informe, el Ministeri de Treball va anunciar que continuaria amb la tramitació introduint modificacions.
Posteriorment, el 24 de juliol, Treball i Economia van assolir un acord per continuar la tramitació durant el setembre i resoldre les qüestions plantejades pel Consell d’Estat.
Finalment, el 9 de setembre Yolanda Díaz va anunciar que els canvis jurídics s’estaven incorporant i que l’aprovació es produiria amb caràcter immediat.
Tanmateix, una setmana després, encara no existeix un text definitiu aprovat.
Hi ha una altra qüestió encara pendent: els requisits tècnics
El mateix Ministeri de Treball ha iniciat, a més, la preparació d’una futura Ordre destinada a establir els requisits tècnics i de seguretat que hauran de complir els sistemes de registre de jornada.
La consulta pública d’aquesta Ordre fa referència expressament al futur Reial decret i a la necessitat de concretar posteriorment aquests estàndards tècnics.
Això és important perquè algunes característiques concretes dels sistemes que hauran d’utilitzar les empreses dependran no només del Reial decret, sinó també del seu desenvolupament tècnic posterior.
Aleshores, què hauria de fer ara una empresa?
No sembla raonable canviar precipitadament de sistema únicament perquè un proveïdor anunciï que el “nou fitxatge digital ja és obligatori”.
Avui dia no ho és.
Sí que té sentit comprovar si el sistema utilitzat actualment:
- registra correctament la jornada real;
- conserva els registres durant el període exigit;
- permet localitzar i facilitar la informació quan sigui necessària;
- controla adequadament les correccions de fitxatges;
- pot identificar hores extraordinàries, pauses i incidències;
- disposa de mecanismes de traçabilitat o els pot incorporar.
Moltes d’aquestes característiques són útils independentment de com quedi finalment redactat el Reial decret.
Quan serà obligatori el nou registre horari digital?
Encara no existeix una data oficial d’entrada en vigor.
La darrera informació disponible indica que el Govern pretén aprovar la regulació pròximament, però el Consell de Ministres del 15 de setembre encara no l’havia aprovat.
Per tant, qualsevol data concreta que circuli actualment s’ha de prendre amb cautela.
Quan el Reial decret sigui finalment aprovat i publicat al BOE serà possible conèixer tres qüestions que ara continuen sent fonamentals: el text definitiu, el termini real d’adaptació i exactament quins requisits hauran de complir els sistemes de registre horari.
Fins aleshores, el més prudent és distingir entre obligacions vigents i requisits que, encara que probablement arribin, encara pertanyen a una norma en tramitació.