Qui sigui que t’hagi dit que el núvol és el futur, no va gens mal encaminat, i és que el mercat de la computació al núvol està en auge, i ningú amb sentit de la realitat s’atreviria a negar-ho.
Si bé moltes empreses encara prefereixen mantenir una infraestructura informàtica en els seus centres de treball, és cert que moltes d’elles estan migrant-la a proveïdors de cloud computing com Microsoft Azure, Google Cloud o Amazon Web Services. Això els permet, per una banda, estalviar-se els costos associats al funcionament i manteniment del hardware (electricitat, avaries, etc…); i per altre, resulta més senzill augmentar els recursos de computació i emmagatzematge a mesura que els requeriments de l’empresa creixen.
Per tant, podem dir que el núvol és el futur (i potser ja, el present), però d’allò del que sempre ha estat: de la infraestructura informàtica.
Amb l’arribada del núvol moltes empreses de software de RRHH van trobar una oportunitat d’or: aprofitar els baixos costos del núvol per proporcionar als seus clients el software per subscripció (per exemple, quotes mensuals), quelcom també conegut com SaaS (de l’anglès, Software as a Service o Software com a Servei).
El negoci va així:
Amb aquest model de negoci, les empreses proveïdores de software obtenen fonamentalment dues coses:
Tanmateix, pel cantó contrari, les empreses usuàries es troben que:
Com tot, el software per subscripció en el núvol té avantatges i inconvenients. Per ser justos, n’exposarem 3 de cada:
Avantatges:
Inconvenients:
És cert que el model de subscripció pot resultar interessant per a empreses que vulguin cobrir una necessitat bàsica, les dades de la qual no siguin crítiques davant d’una eventual fallida de negoci del proveïdor o interrupció del servei.
Però la compra del software ofereix alguns avantatges que el software per subscripció no té:
El client pot instal·lar-lo en la seva infraestructura informàtica o en el seu núvol privat, evitant així costos redundants al contractar software de diferents proveïdors.
Un cop comprada la llicència d’ús, el client pot fer servir el software de manera il·limitada, independentment dels preus futurs o del que li passi al proveïdor.
El cost d’adquisició del software s’acaba amortitzant.
El client és lliure d’escollir i contractar el servei d’actualitzacions i suport tècnic que més li convingui.
El client pot sol·licitar que es facin adaptacions d’acord amb les seves necessitats.
Si qualsevol dels punts anteriors es troba en les circumstàncies o preocupacions de la teva empresa a l’hora d’escollir un software de RRHH i control horari, llavors la compra és definitivament la millor elecció.
Si bé aquest article sembla una crítica al SaaS, no ho és. És una crítica al pensament que SaaS és l’única opció que en el futur podrem tenir per utilitzar un software. Qui ho afirmi té sense dubte un interès per fer-ho.
A l’hora de comercialitzar el nostre software de control horari Imesd Numa, oferim tant el model per subscripció com de compra, per dos motius:
Perquè creiem que ambdós models satisfan necessitats diferents del mercat, i descartar un o l’altre per a nosaltres suposa ignorar-les.
Perquè creiem (com a usuaris de software que també som) que un software és una eina que ha de poder disposar-se per al temps que el client cregui oportú, i que aquest últim ha de tenir la llibertat d’escollir si contractar un servei de manteniment, i quan ho consideri necessari.
En conclusió, el software al núvol no és el mateix que el software per subscripció. Són conceptes diferents, per la qual cosa no hi ha cap motiu per al que hàgim de pagar un software de RRHH de manera recurrent si ja disposem d’una infraestructura informàtica, ja sigui tradicional (en les instal·lacions de l’empresa) o al núvol.