Tecnologia d’avui, lleis d’ahir

El Tribunal Suprem ha estimat recentment un recurs presentat per Bankia contra una sentència de l’Audiència Nacional que condemnava l’empresa a implantar un sistema de registre de la jornada diària dels treballadors amb la finalitat de poder controlar de manera efectiva la realització de les hores extres.

La demanda que els empleats van posar contra Bankia estava motivada pel fet que no eren informats sobre les hores extraordinàries que realitzaven, tal i com ordena l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, en no haver cap manera de comprovar la realització d’hores més enllà de les pactades. L’Audiència Nacional, en la seva sentència, va exposar un raonament que posa de manifest la conveniència de reformar la llei per la seva poca claredat a l’hora de determinar si ha de ser obligatori o no el registre de la jornada ordinària:

Si el registre diari de la jornada només fos obligatori quan es realitzin hores extraordinàries, provocaríem un cercle viciós (…), ja que el pressupòsit, per a que les hores extraordinàries tinguin aquesta consideració, és que es realitzin sobre la durada màxima de la jornada de treball (…), sent aquesta la raó per la que, sense el registre diari de la jornada, sigui impossible controlar la realització d’hores extraordinàries.

El Tribunal Suprem admet que, efectivament, s’hauria de dur a terme una reforma de la llei amb respecte a aquesta obligació, però que per ara els tribunals no poden realitzar una funció legislativa que obligui a les empreses a implantar un sistema de control horari.

I com provar la realització de les hores extres? El Tribunal Suprem simplement apel·la a l’article 217.6 de la LEC, que estableix que l’empresa ha de respondre si un empleat, d’alguna manera, prova que les va realitzar. Arribats a aquest punt, es fa convenient recollir un fragment de la sentència de l’Audiència Nacional que posa altre cop de manifest el retard de la llei amb respecte la societat i, en particular, amb respecte l’avenç tecnològic que permet facilitar l’activitat diària tant d’empreses com de treballadors:

(…) el registre diari de jornada, que podrà instrumentar-se de múltiples maneres, constitueix una eina de modernització de les relacions laborals, que es va generalitzar en les grans empreses del segle XX, sent sorprenent que una entitat de la rellevància de BANKIA no l’hagi instrumentat a aquestes alçades del segle XXI (…)

La pregunta a la que hom arriba és la següent: és necessari haver d’arribar als tribunals per provar si es realitzen o no hores extres en una empresa quan existeixen eines econòmiques que permeten registrar les entrades i sortides diàries dels empleats de manera automàtica i que permeten realitzar informes que l’empleat pot confrontar per la seva aprovació? La reposta, està clar, depèn de la filosofia de cada empresa.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0Share on Google+0
Claudi Martínez

Autor: Claudi Martínez

Claudi se incorporó a ImesD en 2003. Empezó realizando proyectos de mejora de las terminales de control horario y accesos, y posteriormente introdujo la tecnología de reconocimiento de huellas dactilares. Actualmente se encarga del diseño y desarrollo de la nueva gama de relojes de fichar y de programas ImesD. Puedes seguir sus publicaciones en Google+ o Twitter.