Reconeixement facial vs empremtes dactilars
14 de març de 2019 | 5 minuts de lectura

Reconeixement facial vs empremtes dactilars

El reconeixement facial i el d’empremtes dactilars s’han convertit durant els últims anys en els mètodes de fitxar preferits en els sistemes de control horari i control d’accés. En el cas del control horari, aquests mètodes biomètrics eviten que un treballador pugui fitxar per un altre, mentre que en el control d’accés aporten un plus de seguretat que no ofereixen els clàssics sistemes basats en l’entrada d’un codi per teclat o en la lectura d’una targeta identificadora. Però quina és la diferència entre el reconeixement facial i el reconeixement d’empremtes dactilars?

Empremtes dactilars

El reconeixement d’empremtes dactilars consisteix en identificar la gent per les característiques pròpies que cadascú té en el dibuix de les seves empremtes. Línies bifurcades, bucles, terminacions, etcètera, són trets que apareixen al llarg de la nostra vida en les nostres empremtes i que molt difícilment es reprodueixen de la mateixa manera en dos individus diferents, encara que siguin persones bessones. Els sistemes de reconeixement d’empremtes acostumen a ser molt segurs i ràpids, especialment quan cal identificar un individu entre molts (per exemple 1 entre 1000). Això es deu fonamentalment a que les caracterísitiques biomètriques de les empremtes són precises i no varien o ho fan molt poc, mentre que el reconeixement facial, com veurem, ha de tenir en compte la postura i els gestos de la cara en el moment de la identificació.

La conveniència d’implantar o no el reconeixement d’empremtes en una empresa depèn de factors relacionats amb l’activitat dels seus treballadors. Aquest sistema no està recomanat en empreses en què els empleats realitzin tasques que puguin alterar el dibuix de les empremtes. Per exemple, si els treballadors duen sempre les mans brutes de pols, líquids o altres elements, els lectors d’empremtes poden no funcionar correctament. D’altra banda el contacte continuat de les empremtes amb substàncies corrosives com el lleixiu fan que a la llarga el dibuix de les empremtes acabi pràcticament desapareixent. Cal dir també que la qualitat del dibuix no només depèn de l’activitat que fa una persona, sinó també de la seva genètica: hi ha gent que té empremtes dactilars molt poc marcades o definides i que poden no servir per identificar-se. No obstant, el reconeixement d’empremtes té l’avantatge de poder utilitzar qualsevol dit, de manera que si l’empremta d’un dit no és de bona qualitat per identificar-se, qualsevol de les altres nou ho pot ser. Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que, per fer la lectura d’una empremta, cal establir un contacte físic entre el dit i el sensor. Aquest fet pot ser un factor condicionant a l’hora d’escollir aquests sistemes en casos en què la higiene sigui important (per exemple un hospital o laboratori).

Reconeixement facial

El reconeixement facial consisteix en identificar persones per les característiques de les seves cares, com la posició i mida dels ulls, del nas o de la boca. La principal dificultat que enfronten els sistemes de reconeixement facial és la variabilitat que ofereix l’expressió de la cara. En aquest sentit, la persona a identificar-se ha d’evitar fer gestos o ganyotes que puguin dificultar el reconeixement. A més, caldrà tornar a enregistrar una persona si aquesta decideix fer canvis importants en l’aspecte de la seva cara, com per exemple, deixar-se una frondosa barba o començar a dur ulleres. Cal afegir que, depenent de la qualitat del lector, aquest pot ser molt sensible a les condicions de llum ambient. No és el cas dels rellotges de fitxar facials d’ImesD, les quals poden reconèixer amb llum o en la foscor. Un dels avantatges del reconeixement facial vers el d’empremtes dactilars és que és completament higiènic, ja que no cal el contacte físic per identificar-se. D’altra banda és més còmode, ja que només és necessari col·locar-se davant la càmera i esperar uns instants a ser reconeguts.

Veritats i mentides sobre els sistemes biomètrics

Moltes pel·lícules i sèries de televisió han fet una falsa propaganda de la fiabilitat tant dels lectors de reconeixement facial com dels d’empremta dactilar. A ImesD ens han arribat rumors, per exemple, que alguns empleats han aconseguit fitxar a partir d’una empremta calcada amb cinta adhesiva. Però en el moment de demanar una demostració d’aquests rumors, sempre han demostrat ser falsos i sovint creats per grups del personal amb ànim de descoratjar l’empresari d’implantar un sistema de control horari. D’altra banda, pel que fa al reconeixement facial, hi ha rumors de poder utilitzar una fotografia impresa per intentar provocar un fals reconeixement. Si bé el comportament d’un lector facial depèn de la qualitat del mateix, les màquines de fitxar facials d’ImesD no admeten aquesta possibilitat.

Per últim, cal destacar que tant en un sistema com en l’altre, mai no s’enregistren imatges de les cares o de les empremtes, sinó un resum de les mateixes. Amb això, la privacitat de les persones queda garantida, ja que és impossible reconstruir una cara o una empremta a partir d’aquest resum.

Quina és la millor opció?

La taula següent pretén resumir el que s’ha comentat en aquest article i ajudar a l’elecció del sistema biomètric més adient en funció de les necessitats de l’empresa.

Reconeixement d’empremtes Reconeixement facial
- Molt segur i ràpid. - Ràpid, segur i còmode.
- Permet utilitzar qualsevol dit per identificar-se. - Recomanat en entorns que requereixin certs nivells d’higiene.
- Resulta complicat reconèixer persones amb empremtes dactilars poc definides. - Intolerant a gestos facials i canvis notables com ferides importants, pegats en algun ull, etc …
Veure màquines de fitxar