CP-88: 26 anys ens contemplen

En una era en què els equips electrònics i els programes informàtics tenen cicles de vida de, en el millor dels casos, 5 anys, encara avui bateguen els cors de màquines que van ser desenvolupades ja fa més d’un quart de segle.

Fa uns dies un dels nostres clients es va posar en contacte amb nosaltres per fer una consulta tècnica sobre un rellotge de fitxar CP-88, que com el seu nom indica, va ser desenvolupat l’any 1988. Aleshores jo tenia 7 anys, i la curiositat m’ha portat a demanar a aquest client que ens enviés una foto de l’equip per poder veure’l en funcionament. I aquí la teniu: una terminal de control horari amb el seu visualitzador numèric típic dels ’80 mostrant una hora del passat dia 21 de març. Les marques del pas del temps es fan evidents amb el desgast per fregament del costat dret, on es troba la ranura per la que els empleats passen les seves targetes per fitxar.

Terminal CP-88. Cortesia del nostre client Taylor Nelson Sofres - TNS

Terminal CP-88. Cortesia del nostre client
Taylor Nelson Sofres – TNS

La caixa, pintada de blanc, és de ferro i té unes dimensions d’uns 30 centímetres d’ample per 23 d’alt (la nostra terminal actual és de plàstic i fa uns 20×13 centímetres). D’altra banda, el cor de la CP-88 és un microprocessador de 8 bits que funciona a una velocitat de 4MHz i amb 32KB de RAM, mentre que les comunicacions entre ordinador i terminal es fan a tan sols 9600 bits/segon. En contrast, la nostra terminal actual CP-6000 disposa d’un microprocessador de 32 bits, 45 cops més ràpid i amb 1000 vegades més memòria RAM, mentre que les comunicacions entre l’ordinador i la terminal es fan a 100 Mbits/segon (10.000 cops més ràpid que la CP-88). Està clar que aquestes característiques més avançades serveixen per dotar la CP-6000 de funcionalitats que la CP-88 no té, com per exemple: una pantalla gràfica, exportació de marcatges a llapis de memòria USB, reproducció de missatges de veu, comunicacions mitjançant un webservice integrat, etc…

Un altre dels elements que crida l’atenció és el petit pany situat a la part inferior dreta. A través d’una clau custodiada per un encarregat, el pany habilitava l’ús del teclat per poder fitxar. D’aquesta manera, si un empleat s’oblidava a casa la seva targeta, només havia de demanar permís a l’encarregat per teclejar el seu codi i marcar l’entrada o la sortida de la feina. Avui la clau mecànica ha estat substituïda per una targeta especial, encara que la tendència a utilitzar el reconeixement d’empremtes dactilars fa innecessari que l’empleat s’hagi de recordar de dur a sobre la seva targeta de fitxar.

A ImesD procurem desenvolupar i fabricar equips de control horari i accés sòlids, corregint o actualitzant el seu disseny per a que s’adapti a les necessitats de l’entorn i del mercat. En aquest sentit, els equips que fabriquem estan al dia en tecnologia i ho fem amb components electrònics lliures de plom i d’altres materials perillosos per al medi ambient, tal i com estableix la directiva RoHS.

Els resultats de la feina diària són difícils de percebre. Només el pas del temps ens revela quant hem avançat, i disposar d’un testimoni dels anys com la CP-88 ens anima a continuar fent-ho.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0Share on Google+0
Claudi Martínez

Autor: Claudi Martínez

Claudi se incorporó a ImesD en 2003. Empezó realizando proyectos de mejora de las terminales de control horario y accesos, y posteriormente introdujo la tecnología de reconocimiento de huellas dactilares. Actualmente se encarga del diseño y desarrollo de la nueva gama de relojes de fichar y de programas ImesD. Puedes seguir sus publicaciones en Google+ o Twitter.