Breu història del rellotge de fitxar

Com tot allò en què està involucrada la tecnologia, els sistemes de control horari han evolucionat molt des dels primers rellotges de fitxar mecànics que fonamentalment consistien en aparells que gravaven l’hora i la data sobre una fitxa de cartró. Quan arribaven a la feina, els treballadors agafaven d’un targeter la seva fitxa i la marcaven en el rellotge. En sortir, repetien l’operació i d’aquesta manera s’anava creant un històric d’entrades i sortides per a cada empleat. Llavors, de manera regular, un encarregat recollia les fitxes i n’utilitzava les dades per determinar les hores que cada treballador havia treballat, i per controlar si algú havia comès algun retard o alguna sortida abans d’hora. No cal dir que aquesta era una tasca força laboriosa, especialment si el nombre d’empleats era elevat.

Rellotge de fitxar de l’any 1900, Creative Commons

Tot i que avui dia encara es comercialitzen rellotges de fitxar mecànics manuals (com el model TP-20), l’evolució d’aquests dispositius va fer un pas important amb l’arribada de l’era electrònica. Una de les millores més notables s’ha realitzat en els mètodes de fitxar, que han anat des de la simple entrada d’un codi per teclat o de la lectura d’una targeta als moderns sistemes biomètrics de reconeixement facial i d’empremtes dactilars, que eviten que una persona pugui fitxar per una altra. A més, s’ha dotat aquests aparells de característiques addicionals com el control d’accés, que permet incrementar la seguretat de les empreses en restringir l’entrada de persones als centres de treball.

Paral·lelament, amb l’arribada dels ordinadors, es va començar a desenvolupar software capaç de calcular de manera ràpida i automàtica els temps de treball, d’absència i de retard de tot el personal de l’empresa a partir dels marcatges recollits pels rellotges de fitxar. Va ser a partir d’aquest moment que el terme “rellotge de fitxar” es va convertir en “terminal de control horari” ja que l’aparell requeria d’un software de gestió instal·lat en un ordinador per tal de poder processar els marcatges fets pels empleats i obtenir-ne dades de tota mena. Avui dia, però, els termes “rellotge de fitxar” i “terminal de control horari” s’usen indistintament, tret que es vulgui fer incís en l’aspecte de “funcionament autònom”, és a dir, el de no necessitar de cap software.

Avui, ImesD ha recuperat i modernitzat el concepte de “rellotge de fitxar” en el sentit estricte amb la introducció del model CPI-60. El CPI-60 és un rellotge de fitxar que integra el software de gestió en el propi aparell. A diferència d’una terminal de control horari, el CPI-60 no només recull els marcatges sinó que és capaç de generar informes de les hores treballades, els retards i les absències sense necessitar de cap programa addicional: només és necessari tenir un navegador d’Internet com Google Chrome o Mozilla Firefox i connectar-se al rellotge per accedir a l’aplicació integrada.

 

El principal avantatge del CPI-60 és que hi podem accedir des de qualsevol ordinador, des de qualsevol part del món, i sense haver d’instal·lar cap programa de gestió. Aquesta característica facilita enormement la instal·lació, posada en marxa i manteniment del sistema, ja que no depenem de versions ni d’incompatibilitats amb els diferents sistemes operatius. Únicament és necessari disposar d’un navegador web compatible. La figura següent il·lustra la diferència entre una terminal de control horari i un rellotge de fitxar amb el software integrat. A l’esquerra, es mostra el cas d’una terminal de control horari genèrica, i a la dreta, el cas del CPI-60.

Terminal de control horari

Rellotge de fitxar CPI-60

Com a inconvenient del CPI-60, cal destacar que aquest és menys potent que la solució tradicional de “terminal + software”, la qual permet disposar de més característiques i capacitats. Tanmateix el CPI-60 no pretén ser un substitut d’aquestes solucions sinó que està orientat a petites empreses que no requereixin d’altes prestacions i que no vulguin fer grans inversions en sistemes de control horari més complets. Podem dir, doncs, que el CPI-60 és la baula a mig camí de l’evolució entre els rellotges de fitxar mecànics i les terminals de control horari.

Més informació sobre el CPI-60

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0Share on Google+0
Claudi Martínez

Autor: Claudi Martínez

Claudi se incorporó a ImesD en 2003. Empezó realizando proyectos de mejora de las terminales de control horario y accesos, y posteriormente introdujo la tecnología de reconocimiento de huellas dactilares. Actualmente se encarga del diseño y desarrollo de la nueva gama de relojes de fichar y de programas ImesD. Puedes seguir sus publicaciones en Google+ o Twitter.