Batut el rècord de precisió en un rellotge

Rellotge atòmic d’estronci. Crèdits: Marti/JILA

Un equip d’investigadors del JILA, un institut vinculat a la Universitat de Colorado, ha aconseguit batre el rècord de precisió amb un rellotge atòmic d’estronci que és capaç de no perdre 1 segon en 15 mil milions d’anys (edat estimada del propi Univers). La precisió és la propietat d’un rellotge que descriu quant es desvia aquest del compàs ideal d’1 segon.

Segons els resultats publicats a Nature Communications, també s’ha batut el rècord pel que fa a l’estabilitat del rellotge, és a dir, la capacitat de mantenir la precisió al llarg del temps.

Els investigadors afirmen que les característiques excel·lents d’aquest rellotge marquen un punt d’inflexió que permetrà substituir la referència atòmica que actualment fem servir, el rellotge atòmic de cesi. L’ús de la cronometria de precisió és fonamental en tecnologies quotidianes com el sistema de posicionament global, o GPS, que permet que tots els satèl·lits que intervenen estiguin perfectament sincronitzats. Un altre àmbit d’aplicació és el de la recerca en el camp de la física, en particular en el de la teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, que prediu que els rellotges marxen més lents com menys intensa sigui la força de la gravetat. En aquest sentit, el tic-tac d’un rellotge al cim de l’Everest passa més lent que si col·loquem el mateix rellotge a l’altura del nivell del mar. Per mesurar aquesta diferència és necessària una alta precisió en la mesura del temps, ja que els efectes relativistes al nostre planeta són inapreciables si utilitzem rellotges convencionals.

A diferència dels rellotges mecànics, que tradicionalment utilitzen l’oscil·lació d’un pèndol per avançar les manetes de l’esfera, o a diferència dels rellotges electrònics que podem trobar en qualsevol botiga i que funcionen a partir de l’oscil·lació mecànica de làmines de quars, els rellotges atòmics basen el seu funcionament en la vibració natural dels àtoms deguda a les transicions energètiques que s’hi succeeixen. Aquestes transicions fan que l’àtom emeti una llum les característiques de la qual estan intrínsecament lligades a la freqüència de les transicions. Aquesta llum pot captar-se mitjançant cel·les fotoelèctriques i convertir-se en senyals elèctrics que acaba processant un dispositiu electrònic (el propi rellotge).

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0Share on Google+0
Claudi Martínez

Autor: Claudi Martínez

Claudi se incorporó a ImesD en 2003. Empezó realizando proyectos de mejora de las terminales de control horario y accesos, y posteriormente introdujo la tecnología de reconocimiento de huellas dactilares. Actualmente se encarga del diseño y desarrollo de la nueva gama de relojes de fichar y de programas ImesD. Puedes seguir sus publicaciones en Google+ o Twitter.